Mosaic

Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de tessel·les de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.La tessel·la és una peça petita de marbre, terra cuita, vidre, etc., amb què es fa un mosaic.

En l'antic món grec fou des de molt aviat (finals del segle V aC) molt freqüent l'elaboració de paviment compost per còdols de riu (pedretes erosionades de les vores dels rius) de diferents mides i colors. Amb aquests còdols es feien dibuixos senzills de motius geomètrics.

La creació d'un mosaic és un art molt antic. A l'edat de bronze, a Creta, ja es desenvolupava aquesta activitat. S'han trobat obres de mosaic en jaciments arqueològics de Mesopotàmia del segle IV i III aC. S'emprava en tot el món antic per a la decoració d'interiors. S'han trobat mosaics del segle IV aC a la ciutat palau Macedònia d'Aegae, però els terres de mosaic s'associen particularment amb l'arquitectura romana d'habitatges, de Britània a Dura Europos. Esplèndids terres de mosaic distingien les vil·les romanes luxoses. A Roma, Neró i els seus arquitectes van emprar mosaics per a cobrir les parets i sostres de la Domus Aurea, construïda el 64 aC.

Amb la construcció de basíliques cristianes a la fi del segle IV, els mosaics de parets i sostres es van adaptar als usos cristians. La major explosió de mosaics cristians tingué lloc en l'Imperi bizantí, incloent el seu exarcat a Ravenna i els seus territoris a Sicília, i a la seva rival Venècia, on hi ha mosaics a l'exterior i l'interior de Sant Marc. A l'Europa occidental, la tècnica del fresc va anar substituint la laboriosa tècnica del mosaic.